XXXI Volta a Peu a Pego (4)

 En este penúltim capitul dedicat a la XXXI Volta a Peu a Pego es toca parlar dels nostres corredors, els corredors de Dorsal 19. 

      Es podria definir a Dorsal 19 com un grup de persones que tenim la carrera a peu com un punt en comú i ens reunim per a practicar-la. Esta seria com la majoria de clubs la nostra raó de ser però la nostra participació en l'organització de la XXXI Volta a Peu a Pego ens mostra altra faceta diferent, la de procurar que altres persones practiquen la carrera a peu.

     La labor que assumim en la Volta a Peu a Pego ens obliga hi ha realitzar altres comeses que van més enllà de la practica de la carrera a peu.

     Un d'estos és el de demostrar i justificar l'important que pot arribar a ser la carrera a peu i un dels instruments més eficaços que comptem és el nostre propi testimoni.

     Participar corrent en la carrera és el més eficaç i penetrant de tots els consells que puguem donar a tots els que eixe dia es van acostar a veure i també a participar en la carrera. 

     I la nostra participació va ser nombrosa i pense que també exemplar en l'esportiu com en allò humà.

     Com a part important de la XXXI Volta a Peu a Pego, Dorsal 19 estava cridat també a ensenyar. Els que assistixen a una carrera ja siga com a corredors o espectadors necessiten conéixer per a entendre, de manera que puguen valorar tot el que implica practicar la carrera a peu. I dins de la nostra modèstia ensenyem el què cal fer per a córrer sense risc i també el perquè és bo córrer.

     En les setmanes anteriors a la carrera i com no basta d'ensenyar, ja que el ser humà sol actuar per motius. Dorsal 19 intenta motivar a més d'ensenyar. Moltes persones amb què parlem de córrer entenen perfectament com córrer i són conscients del perquè és bo córrer, pero no estan realment motivats per a fero.

     Motivar és tot un art. Per tant és molt difícil fer-ho bé, en unes ocasions hem animat a córrer la XXXI Volta a Peu mostrant com era de fàcil i en altres hem posat la carrera de Pego com un repte difícil i exigent, hi ha hagut casos també que hem aconsellat esperar fins a la I Quarta de Marató que celebrarem a finals de setembre junt amb la III Mitja Marató “Vila de Pego”.

     Per a aconseguir tot açò les setmanes anteriors hem realitzat diversos entrenaments en el mateix circuit per a mostrar i guiar com calia afrontar la carrera.

     Guiar consistix també en “estar present”. El rècord de participació de corredors locals ens ompli d'orgull i si la nostra labor ha servit per a alguna cosa ens alegrem perquè hem intentat “estar presents”.

     En fi, Dorsal 19 a fet el que ha pogut perquè la XXXI Volta a Peu a Pego es realitzara i que fóra un èxit, el primer ho vam aconseguir mentres que la segona cosa l'han de jutjar els altres.

     

Els nostres corredors han organitzat, han corregut i han mostrat una faceta que va més hi haja del simple fet de córrer han ajudat a fer que molts altres córreguen en el nostre poble i si gràcies a nosaltres algú s'anima a córrer la XXXII Volta a Peu a Pego ens sentirem orgullosos del que hem realitzat enguany. 

     de que servix disfrutar de la carrera a peu si no ho transmetem als altres?  

     "Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meua pròpia tènue llum d'este present; vaig aprendre que de res servix ser llum si no il·lumines el camí dels altres."

 (Walt Disney)

XXXI Volta a Peu a Pego (3)

Hui, podríem parlar dels corredors locals, millor dit dels corredors de Pego que es podien denominar esporàdics, eixos corredors ocasionals que ixen dos o tres dies a la setmana a practicar la carrera a peu pels nostres camins i carrers i que un dia es van assabentar que hi havia una carrera a Pego i van pensar que seria una bona ocasió per a conéixer un poc més este món de la carrera a peu.

     La primera carrera és un moment extraordinari per a qualsevol corredor. Però si participes amb un poc d'entrenament i a més és en el nostre poble, eixe moment es convertix en una de les alegries més belles en tota la nostra vida de corredor.

     El corredor esporàdic que veiem quasi tots els dies quan eixim hi ha entrenar va rebent xicotetes crides, avisos perquè es decidisca a participar en la Volta a Peu, sense adonar-se i segons va sentint-se capaç de córrer quasi una hora es pregunta jo podré? L'acabaré? Però li costa decidir-se fins que un dia no pot més i s'inscriu.

     Sap que en tot el món milions de persones s'han decidit, i s'esforcen tots els dies entrenant. Té l'esperança de ser un d'ells i poder portar una vida més saludable.

     Els seus amics, els seus familiars el veuen i no comprenen. Per a ells és una cosa inexplicable I estos bojos que corren per què són tan feliços? Es qüestionen inquiets. Però el dia de la carrera aniran a veure-ho córrer per a aplaudir-li, per a donar-li ànim i que no es rendisca perquè saben que esta fent realitat el seu somni.

     Molts d'estos corredors que han començat en la XXXI Volta a Peu a Pego han trobat, potser sense saber-ho ells, l'art de viure, i ho manifestaran en el llenguatge viu dels seus ulls, en la frescor del seu somriure, en eixos oblits del que per a moltes persones constituïx el tema central de les seues conversacions: accidents, malalties, carestia de la vida, crisi econòmica… i una llarga lletania de tons foscos i de tristes conversacions, en eixos oblits –deia- que tant agrairan els seus amics i familiars, les seues conversacions hauran canviat i els ritmes d'entrenament, els quilometratges, les sabatilles i on hi ha una carrera el pròxim cap de setmana junt amb dietes seran diversos dels seus temes preferits de tertúlia.

     És fàcil que el seu temperament siga més alegre, i part d'eixa alegria els ve per eixa capacitat d'il·lusionar-se, ja siga per una nova carrera, o per comprar-se unes sabatilles, o entrenar més i millor, dóna igual perquè siga quin siga el motiu del seu jubile respon a una actitud nova de viure la seua nova vida que els porta a trobar, en el que per a molts és un esport cansat i monòton, una ocasió per a disfrutar de la vida.

     Servisca esta modesta entrada d'homenatge a tots els que van entrar en este món de la carrera a peu en la XXXI Volta a Peu a Pego i que pensen que el més difícil no va ser inscriure's en la seua primera carrera sinó serà quan hagen de fer-ho en la ultima.

XXXI Volta a Peu a Pego. (2)

En l'entrada anterior ens vam assabentar un poc dels rècords de la XXXI Volta a Peu a Pego i hui ho farem dels guanyadors.

     Podríem dir i quedaria molt bonic que vam guanyar tots els que van córrer i van aconseguir acabar els 10 quilòmetres i que l'important és participar i que tots tenen dret a véncer, però la veritat és que en tota competició hi ha un guanyador i una guanyadora.

     Encara que tots ens podem donar per satisfets per haver participat el primer home que arriba a meta va ser Felix Pont del club C.A. Safor – Delikia Sport i la primera dona va ser Maria Isabel Ferrer del club C.A. Llebeig Xábia, estos són els guanyadors de la XXXI Volta a Peu a Pego.

     Després podríem enumerar a tots els guanyadors en cada categoria, als millors de cada club, als millors de la Marina Alta, als millors de cada poble o província, a tots els que han realitzat la seua millor marca, als que van realitzar la seua primer 10K i així podríem anar anomenant a tots els 1436 corredors restants.

     I mirant eixa llarga llista nos en adonaríem que tots els que van córrer en la XXXI Volta a Peu a Pego van guanyar quelcom, no la carrera però van arribar a la meta que és una condició imprescindible per a aconseguir guanyar.

     La majoria de corredors populars hem d'evitar aconseguir un èxit en cada carrera com si es tractara del nostre únic i principal objectiu ja que la nostra principal raó per a córrer hauria de ser el plaer de córrer, el plaer de sentir-se bé i a gust amb nosaltres mateixos.

     Bo al final ha eixit bonic i tots vam eixir guanyant quan vam córrer aquella XXXI Volta a Peu a Pego.

XXXI Volta a Peu a Pego. (1)

      Tornem al blog després d'una setmana postcarrera en la que hem hagut de respondre als correus electrònics que ens han arribat ara ens falten només uns quants que ja els anirem responent.

      Però ja arriba l'hora de parlar de córrer, i ara durant algunes entrades parlarem de la XXXI Volta a Peu de Pego i podem avançar que va ser una carrera de rècords ja que els vam tindre en la majoria dels casos.

     Per exemple, mai han corregut a Pego tants corredors en el 10000, i vull insistir en el els 10 Km. Per molts GPS que marquen alguns metres de mes la distància és de 10 quilòmetres, així que si vau realitzar 50 minuts la mitjana és a 5 minuts el quilòmetre. Posaré l'exemple de la recta de meta en el passeig Cervantes, si quan vau entrar en el passeig vau arribar a meta prop de les tanques de l'esquerra vau recórrer la distància de 78,90 metres però si la vostra entrada va ser pel centre llavors vau recorrer 80,44 metres i si en algun moment de la recta de meta vos vau acostar a les tanques de la dreta la vostra distància va ser llavors de 82,56 metres, quan vam mesurar la recta ho vam fer com no podria ser d'una altra forma seguint el camí més curt.

     Hem augmentat el numero de dones en la carrera i encara que el percentatge continua sent molt baix cada any va millorant i hem de continuar animant-les a que isquen a córrer i no sols a caminar pel nostre poble.

     El numere de pegolinos i pegolines ha sigut també major, anem augmentant la seua quantitat tots els anys i la presència de la carrera a peu és cada dia major.

     Una altra barrera que vam superar encara que en realitat la supera el guanyador va ser el nostre rècord del circuit i ja tenim els nostres 10 K per davall dels 33 minuts, en un circuit molt complicat.

     Un altre rècord que vam batir, va ser el de corredors de Dorsal 19, que lentament va augmentant i ja comencem a ser un club nombrós.

     El balanç de la XXXI Volta a Peu a Pego és positiu en un 95 % i encara que ens queda eixa xicoteta espina del 5 % hem aconseguit realitzar una bona carrera, l'absència en la zona de meta d'avituallament durant uns minuts va ser només deguda a una absència d'organitzadors i no afectá al desenrotllament de la carrera.

     Tenim tots els ingredients perquè l'any que ve puguem continuar realitzant una bona carrera, esperem que no se'ns oblide res cap a última hora.

Circuit provat.

Ahir, en un matí que ajudava molt a córrer ens vam reunir per a recórrer el circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego. No sols vam córrer si no que durant la resta del dia ja fóra en les conversacions res més acabar, en l'esmorzar que les va seguir o en la paella de mig dia tot pegava voltes al nostre circuit.

     Mentres que la majoria dels Garmin passaven dels 10.000 metres, inclús arribant als 200 metres i al Nike li faltaven alguns metres per a completar els 10 quilòmetres, i diversos van notar com es perdia el senyal del satèl·lit en el tram que va des del carrer Argentína fins a la plaça de l'Ajuntament.

     Així, el debat estava servit, poc es deia de la pujada del quilòmetre 4,5 que repetíem en el quilòmetre 9, si no que cada un defenia al seu GPS enfront del mesurament de 10 quilòmetres que es realitza amb la roda topogràfica o la que es realitza amb el Google Earth, el nostre circuit podem dir que posseïx la qualitat d'ostentar diverses distàncies al mateix temps, va ser la conclusió final.

     Poc es parla de la carrera de Teulada on molts dels nostres corredors van demostrant com la seua forma millora amb cada carrera i que estan esperant al dia 4 de maig per a mostrar tot el seu potencial, d'ací l'interés que suscita la prova que vam realitzar del nostre circuit.

     Poc queda ja que dir del circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego que no s'haja mostrat en les diferents entrades de diversos blogs així que només anem hi ha recordar que a pesar dels molts Garmin la distància real que tots els corredors recorreran des de la línia d'eixida fins a la línia de meta serà de 10000 metres i que els bol·lards molestaran als que vullguen 

realitzar avançaments pels estrets carrers de Pego així com que els que no guarden forces per als 2 últims quilòmetres patiran en les seues cames les pujades del Calvari i no podran disfrutar de les vistes que tindran sobre la serra de Mustalla i de Pego.

     Ens espera un dissabte de molta tensió per a tot Dorsal 19 i molta festa per a tot el món de la carrera a peu.