Dos variacions al circuit.

Després de la primera prova del circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego que hem realitzat este dimecres i d'haver provat els dos canvis que anem hi ha realitzar ens tocara el diumenge al matí realitzar la prova definitiva, ens reunirem a les 08,30 en el passeig Cervantes i després de recórrer els 10 quilòmetres ens ajuntarem, els que ho desitgen i confirmen, en les pistes d'atletisme per a celebrar la gran reunió de la XXXIII Volta a Peu, això si mentres dinem una paella.

     Dos canvis hem hagut de realitzar en el circuit, són deguts a les obres que van començar el dilluns per a canviar la canalització de l'aigua potable en el carrer Argentína i que romandrà tancada al trafique i per tant als corredors durant més d'un mes.

     El canvi no canvia en res la fisonomia de la carrera ja que per a arribar a la plaça Mayorazgo Cendra des del Pla de la Font que es es feia pel carrer Argentína i pel carrer Ramon i Cajal, ara ho farem pel carrer Sant Agustin, que és paral·lela.

     L'altre canvi es deu a la col·locació de la maquinària de l'obra en el Pla de la Font, la qual cosa ens portara a arribar al Pla de la Font, des del carrer Mestre Esteve, pel carrer Sant Roc en compte de pel carrer Moreral que era per on es passava l'any passat. Com veieu, és un altre carrer paral·lel que només canvia la longitud de la carrera en uns 5 metres que els compensarem en la col·locació del gir de 180é de l'avinguda Il·lustrat Joan Sala.

     Com veieu unes variacions que només tenen importància per al tràfic de cotxes per la contornada del circuit i que ens obligara a tancar al trànsit alguns carrers més i canviar el sentit d'altres.

     En la primera prova que hem realitzat este dimecres hem confirmat que no hi ha cap canvi significatiu i que el circuit mante les mateixes característiques, l'únic problema que li hem trobat és la diferència d'amplària entre el carrer Moreral i el de Sant Roc, és un poc més estret però al passar per ell al voltant del quilometre 7,5 esperem no represente cap dificultat per als corredors.

     Esta insignificant modificació ens ha servit i ens servirà com a excusa per a reunir-nos de nou al voltant de la XXXIII Volta a Peu, si este dimecres ja ho hem fet serà el diumenge quan es puguen confirmar els canvis perquè ja estaran consensuats amb la policia i l'ajuntament, després en la reunió que celebrarem en les pistes mentres Tony ens prepara una paella i a continuació quan ens la mengem, despres donarem per tancat el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego i part de la seua organització.

Recordar-vos de confirmar l'assistència a la paella per a poder fer la compra. 

La Volta a Peu, una ocasio per conéixer Pego

     La XXXIII Volta a Peu a Pego esta cada vegada més prop, el 2 de maig arribaran més de mil corredors amb la intenció de passar una vesprada agradable corrent els nostres 10 000 metres, amb ells és fàcil que vinguen també alguns acompanyants i de tots ells alguns s'interessaran a conéixer i visitar el nostre poble.

     La majoria de nosaltres hem estat en molts pobles participant en les seues carreres i de pas coneixent llocs nous, perquè anar a participar en carreres ens pot portar també a conéixer, perquè conéixer equival a comprendre, a integrar-se en cada poble, en cada paisatge i amb la seua gent.

     El dos de maig, molts, veuran els nostres carrers i passejaran per ells, tal vegada alguns a l'acostar-se per qualsevol de les carreteres i al divisar la silueta del nostre poble els cride l'atenció la torre campanar de l'Església de l'Assumpció i abans d'anar a arreplegar el dorsal vullguen observar-la de prop, i llavors es trobaran amb un temple d'estil goticorenaixentista, tal cap vegada senten la curiositat d'entrar i llavors veuràn una nau amb unes proporcions que tendixen a l'equilibri entre l'ample i l'alt, es donaràn compte que el color de les voltes de canó dónen eixa sensació d'amplitud que tantes vegades hem vist en les Esglésies.

     No els decebera, com tampoc ho faran els carrers que la rodegen, i si quan vagen a arreplegar el dorsal ho fan passant per la base del campanar i baixen pel carrer Sant Domènec podran  disfrutar a la seua esquerra de la Casa de Cultura que és un dels edificis més antics de Pego, perquè va ser construïda poc després de la reconquista, molts dels pegolins la coneixen com la casa de Sala perquè esta família la compra allà per l'any 1675 i la va vendre a l'ajuntament l'any 1990.

     Si en el seu camí cap a la zona de meta i eixida continuen baixant pel carrer Sant Domènec podran veure i passar per davall del Portal de Sala, l'únic accés a la població que queda de l'antiga muralla i si abans de creuar-lo es giren podran observar una de les vistes que més m'agrada de Pego.

     Després, ja poden anar a arreplegar el dorsal i córrer la XXXIII Volta a Peu a Pego, no hauran vist tot el que Pego els pot mostrar però l'any que ve poden tornar i anar veure la Plaça de l'Eccehomo i la seua impressionant capella així com el museu de pintura que es troba molt prop, en el carrer Hospital, i tal vegada si tenen temps l'any que ve poden decidir vindre a passar el dia i al matí realitzar una visita al parc de la Marjal Pego-Oliva i així any a any, volta a peu darrere de volta a peu i a poc a poc és com els corredors anem coneixent en este cas Pego, però també tota la Marina Alta i tots els pobles i ciutats que tenen una carrera a què acudir.

     Igual que succeïx amb una carrera, que mai podem estar segurs del que un altre corredor ha experimentat. Encara que l'hàgem corregut junts, no podem endevinar que ha sentit. Coincidim amb ell en lo bàsic, per descomptat, Ambdós hem corregut pel mateix circuit, però ignorem el nivell de satisfacció o de patiment que ha percebut.

     El mateix succeïx amb el poble o la ciutat on correm, cada un rep percepcions distintes. No és encara que vegem les mateixes coses i després les interpretem de manera diferent, sinó que la percepció de cada u és filtrada pel que coneixem i sabem, així com del valor i el significat que això té per a cada un de nosaltres. Per això conéixer un poc la història, els monuments i a la gent ens mostrara automàticament un coneixement més real del lloc on correrem. 

     M'explicare millor, un exemple clar és el llenguatge escrit: ens costa molt mirar un text sense llegir-lo; si entenem eixa llengua, no veiem uns estranys gargots, sinó que la mirada intel·ligent es resistix a detindre's en eixos signes, i va més enllà: no veu, sinó que llig, rep inevitablement una percepció elaborada, i la seua atenció es desplaça segons el significat del que va veient.

     Amb els pobles i ciutats ens passa el mateix, si coneixem alguna cosa de la seua història, la seua gastronomia i de la seua idiosincràsia no sols el visitarem sino que l'entendrem, seria una pena que el transcurs dels anys i el nostre automatisme a l'acudir a les carreres acabara amb eixe natural i espontani desig infantil d'aprendre i conéixer. Un desig que ens porta a no conformar-nos d'arribar, córrer i anar-se. Un desig que ens impulsa a aprofundir en les coses, que exigix millorar la nostra sensibilitat, la nostra capacitat de discerniment. Potser pensem que eixa capacitat a penes val la pena i que l'esforç que hem de realitzar no compensa, però potser no siga així.

   Podem visitar la web de l'oficina de turisme, www.pegoilesvalls.És/, i aprendre a conéixer millor el nostre poble. Podem enriquir-nos visitant també, www.pego.org/. Podem guanyar temps amb el resum que ens dóna Wikipedia, http://es.wikipedia.org/wiki/Pego. Devem.

     Si volem disfrutar un poc més de la XXXIII Volta a Peu a Pego, hem de conéixer un poc millor Pego.

Un repàs al nostre circuit

        Encara que el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és el mateix de l'any passat i molts ja l'haureu vist en el recorregut virtual, val la pena que el repassem un poc perquè el recorden els que ens van acompanyar l'any passat així com perquè el coneguen els corredors nous que ens visitaran enguany.

     Continuem per tradició i per convenciment amb els deu mil metres perquè pensem que és la distància perfecta per a tots els corredors populars i la millor forma de promocionar la carrera a peu.

     Continuem realitzant l'eixida i la meta en el passeig Cervantes, l'eixida en l'encreuament amb el carrer Pedro Sala i la meta en el centre del passeig, un any més continuem apostant per esta ubicació al garantir-nos una bona quantitat d'espectadors i de servicis.

     Continuem amb un circuit que posseïx pràcticament de tot, després de la primera revolta que es troba a 190 metres de l'eixida, un poc prop, tenim uns primers quilòmetres en carrers amples, per a poder ubicar-se bé en carrera.

     Continuem tenint els suficients carreranys pel centre del poble, entre el quilòmetre 6 i el 7, perquè els més nerviosos puguen fer continus canvis de ritme.

     Continuem també amb les mateixes rectes prou llargues per a poder mantindre un ritme constant.

     Continuem, com no, amb les pujades unes amb xicotets desnivells i una amb un desnivell més acusat perquè els més potents puguen fer valdre la seua força.

     Seguim amb les nostres suaus i llargues baixades perquè els més ràpids puguen també jugar les seues bases.

     Seguim, també, amb les mateixos problemes, si és que els va haver-hi, de l'any passat perquè no hem trobat cap solució que puguem posar en marxa.

     Tots sabem que hi ha circuits millors que altres per a realitzar bones marques i que tots són bons per a batallar amb els nostres companys, la clau esta en el coneixement que tinguem del circuit per a poder triar on poder traure el millor profit de les nostres qualitats, el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és molt bo per a competir.

     Hi ha carreres que tenen la possibilitat de triar entre diverses possibilitats per a aconseguir un circuit ràpid i que els corredors que participen puguen traure el màxim rendiment al seu estat de forma, a Pego no podem fer com fa Fukuoka amb la seua marató, que pot considerar-se la marató ideal per a realitzar marca. 

     Sense tindre en compte la bona organització, que és excel·lent, Fukuoka té un circuit completament pla i sempre compta amb un clima òptim, però açò ho tenen moltes maratons, però els japonesos han sabut traure-li el màxim benefici al vent.

     L'eixida és a les 12,15 perquè després de les 13,30, del mar comença a bufar una lleugera brisa. El circuit és d'anada i tornada, i quan ens trobem en la part més difícil de la carrera el vent ens bufara en l'esquena. Esta solució clar esta no és bona per a tots, pues els més lents tindran vent de cara durant molts quilòmetres abans de donar la volta, però el que hem de valorar és l'interés dels organitzadors a ajudar als corredors. 

     A Pego no podem fer tant pels corredors i no podem fer molt més ràpid el circuit però hem intentat que siga el més complet possible i assequible per a tots els corredors amb un poc de preparació.

     Si hem tingut la curiositat de veure el vídeo del circuit ens n'haurem adonat que hi ha una part del circuit en què hi ha dos línies blaves, açò succeïx perquè esta part del circuit es repetix, són prop de 3 quilòmetres els que haurem de repetir amb lo bo i lo roín que açò té, bo perquè al repetir podrem rectificar el que hàgem pogut fer malament i roín perquè a molts no ens agrada passar dos vegades pel mateix lloc pel cansament psicològic que açò comporta.

     Una altra part que cal conéixer bé d'este circuit si volem realitzar una bona carrera és el quilòmetre i mig que va des del 5 al 6,5.

     Just a l'arribar al passeig del Calvari, quilòmetre 5, comencem una lleugera pujada que no cessara fins que arribem al final del passeig, quan girem i comencem a baixar, només 75 metres, comença la pujada més dura de tota la XXXIII Volta a Peu a Pego amb sols 245 metres des del passeig del Calvari fins dalt pel carrer Metge Juan Bernabeu, i després haurem complit amb la part més difícil d'estos 10k, des d'ací fins meta ja només és qüestió d'utilitzar bé les nostres forces i la XXXIII Volta a Peu a Pego haurà sigut un altre objectiu complit.

     No hi ha circuits extraordinaris ni circuits miraculosos, ni hi ha circuits inhumans ni circuits traïdors som nosaltres amb la nostra tàctica de carrera els que posem adjectiu a un circuit i a la seua carrera i el nostre circuit serà el que cada un dels corredors senta a l'acabar.