El quilometre 6.

Ara anem amb el sext quilòmetre, acabem de passar el control d'avituallament i quasi tots els corredors hauran agafat aigua, justament davant de la Font dels Quatre Chorros.

Moltes vegades hem parlat de la importància que té beure durant una carrera i en la XXX Volta a Peu a Pego deurem posar en pràctica tot el que hem aprés.

Cal recordar als que no han corregut mai a Pego que ens trobem en un vall en forma de ferradura que esta emmarcat per les muntanyes de Mostalla, Segaria, Xillibre, Pla del Miserat, Xical, Ambra, Monnegre  i Caval o Mig Dia. Este vall està enfront del mar i té 18 quilòmetres d'extensió longitudinal així com 8 quilòmetres d'ample en la seua base litoral.

Estic donant estes dades perquè es puga entendre que com faça un poc de calor i no ens entre la brisa des del mar anem hi ha tindre una calor acaloradora, encara que últimament ens esta plovent fins a moments abans de la carrera.

Però encara que ens faça fresquet en una infinitat d'ocasions hem comentat la importància que té beure aigua a l'hora de córrer.

Beure és necessari i sempre hem de fer-ho, però a pesar de tot molts són els que seguixen sense tastar aigua mentres corren un deu mil per considerar que este gest els restarà velocitat, resistència i força, i acabaran empitjorant els seus resultats.

Que molts corredors no agafen aigua en el control d'avituallament a Dorsal 19 només li estalvia unes quantes botelletes però els corredors que pensen que cal economitzar en època de crisi deuen tindre en compte que el seu cos haurà augmentat considerablement la seua temperatura quan passen pel quilòmetre 5 i que este augment ha obligat al nostre cos a reduir-la per mitjà de la sudoració i és que através de la suor també haurà expulsat del nostre cos minerals i substàncies que necessita per a mantindre un bon funcionament muscular i articular.

Estes sals minerals es necessari que les reposem, i per això hem de tindre present la ingesta de líquids.

A pesar que la teoria ens la sabem al didet, encara són molts els corredors que deixen de costat la botella d'aigua a l'hora de córrer, i és que consideren que este gest els distrau i els allunya dels objectius propis de la carrera.

Quant a l'argument que esgrimixen molts dels nostres companys que beure mentres corren els distrau de l'exercici, hem de reparar un poc en esta afirmació, ja que actualment l'aigua se subministra en botelletes de plàstic que a penes pesen i en les que és molt fàcil beure.

És important que ens conscienciem d'açò, ja que millorarem enormement les nostres marques i sobretot l'estat dels músculs.

Diem els corredors que quan fa calor que “Aigua no beguda és aigua dutxada” i és que l'aigua té una altra gran virtut, i és que ens refresca, ens ajuda a termos regular i evita que els nostres músculs se sobrecalfen.

Hi ha una diferència molt gran quan es corre amb calor i disposem de aigua per a tirar-nos pel cap, cames i tota part del cos que considerem adequada. És com si el cos reiniciara el seu rendiment, eixa ajuda que proporciona l'aigua per a regular la temperatura ens estalvia moltíssima energia que podem gastar-la en la carrera.

Així que quan passem per segona vegada pel Pla de la Font i vegem l'avituallament no passem de llarg, agafem una botella i beguem i la que ens sobre ens la tirem damunt per a refrescar-nos.

Encara que cregueu que perdreu temps al final eixe temps es guanya al tindre més energia i més frescor durant tota la carrera.

Com l'entrada hui se'ns a fet llarga sense donar-nos compte només parlarem del quilòmetre 6, ja haureu endevinat que comença en el Pla de la Font i que és completament urbà, la pujada del carrer Argentí no ens deu preocupar molt ja que és curta i ja la coneixem del quilòmetre 2, personalment a mi em preocupa més el pas pel carrer Ramón i Cajal, Plaça Mayorazgo Cendra, Plaça de l'Ajuntament, Carrer Sant Antoni de Pàdua, Carrer Mestre Esteve i Carrer Moreral.

Com podeu comprovar molts carrers per a un sol quilòmetre al què encara li falta passar pel Pla de la Font i pujar tot el Passeig Cervantes.

El pas pel centre del poble és complicat i és una de les apostes de Dorsal 19 per a esta XXX Volta a Peu a Pego i com tota aposta té els seus riscos que assumim pensant a haver millorat l'ambient de la carrera a canvi d'haver empitjorat la velocitat de creuer de la mateixa.

El dia 5 de maig sobre les 20,00 hores ja sabrem si hem encertat o els problemes han sigut més dels esperats.

Memories de la Volta a Peu a Pego

En este 2012 anem hi ha celebrar com tots ja sabreu la XXX Volta a Peu a Pego, han passat ja 32 anys des de la primera edició i hui anem hi ha publicar un articule de l'única persona que ha estat en la 30 edicions.

Però saludem primer a Ferran Ferrando i donem-li les gràcies.

Han sigut XXX Voltes a Peu a Pego en les que Ferran ha col·laborat de totes les formes, en les primeres edicions organitzava, elegia el circuit, entregava els dorsals, donava l'eixida, corria, feia les classificacions i al final donava els trofeus, podem dir que la Volta a Peu a Pego naix, creix i es reproduïx gràcies a Ferran.

Hui amb XXX edicions continuem contant amb la insubstituïble ajuda de Ferran per a l'organització de la carrera, així que hui llegim les seues “Memories de la Volta a Peu".

MEMORIES DE LA VOLTA

A PEU A PEGO

La volta a peu a pego nasqué l’any 1980, fou impulsada pel concejal d’esports Ximo Pastor Femenia i pel professor d’E.F. de l’institut  de secundària Ferran Ferrando Sendra, fou pensada com a festa de tot l’esport pegolí, doncs era l’única especialitat esportiva que podia ser practicada per tots el esportistes pegolins, de fet per a tots els esports és necessari córrer.

La cursa tenia tan sols 4km. i era anunciada com a “Marató”, així i tot, pegar la volta al poble era tasca considerada molt arriscada; marcaren el circuit el concejal i el professor amb trossos d’escaiola, rascant el terra i les parets, acabaren amb els braços desfets, la segon ja fou marcada amb calç, per Ferrando i Pepe Martellet, conserge del poliesportiu i la tercera fou grabada amb vídeo per Carles Cardona i Fernando Garcia i amb cartell original de Fernando Alemany, la participació entre menuts i grans arribava prop del 100 participants, entre ells ja teníem a Carme Sala i el germà Jaume, Llopis Cheli, Fran Beneito, Ferran Ferrando i altres que encara estan corrent per ací. En la sisena edició s’enviaren cartes invitant a la participació a tots els ajuntaments en 50 km. a la redona, a tots els col·legis nacionals dels pobles de més de 1.000 habitants, als instituts de ensenyament mitjà i als possibles clubs d’atletisme dels pobles més grans fins aflacant i Castelló, i es va notar, vingueren uns 400 corredors, a partir de la setena edició tinguérem que informatitzar la meta, ja que manualment no era possible fer la classificació, en la primera edició la mateixa persona donava l’eixida, corria, arreplegava els dorsals i feia la classificació.

En 1.996 ens ajuntàrem quatre pobles de la Marina Alta i férem el que es digué I Marató per etapes de la comarca i al fer eixa unió la participació fou en augment fins arribar a més de mil participants, avui el que començaren quatre clubs s’ha convertit en un circuit de curses de renom en tot el País Valencià, venen corredors des de València fins Alacant i de les comarques de l’interior, rebem a més de 2.000 persones entre atletes i acompanyants i el nombre de corredors pegolins està augmentant en proporcions geomètriques.

La crisi, la famosa crisi, que tant dona que parlar als polítics, està afectant l’economia de les curses; però la voluntat dels organitzadors fa que la cosa vaja avant, va avant i seguirà, la cursa és una activitat sana i fàcil de practicar i després de donar les gràcies a tots els corredors de  Pego, que són els verdaders capdavanters de la nostra cursa de fons passem a donar les gràcies a: M.I. Ajuntament per la seva iniciativa, a Cardona primer vídeo,a Ferran Alemany primer cartell, a Domènec Morera cartell del XXV

Aniversari, a la policia local , Acció Urgent, Arenas Forna, De Pedra, Transports Catarro i tots els xicotets comerços i empreses que ens ajuden a que la Volta a Peu a Pego dure 30 anys més. 

4 i 5 quilometre.

Dos són els quilòmetres que anem ha mostrar hui de la XXX Volta a Peu a Pego, com anem seguint l'orde ascendent ens toquen el quart i el quint.

Què és el que fa distints tots els quilòmetres?, què és el que ens permet donar-nos compta?,no és potser el fet de ser sers racionals?, ja ho deia Aristòtil: “Només l'home, entre els animals, posseïx la paraula. La qual existix per a manifestar el convenient i o danyós, així com el més just i l'injust. I açò és el propi dels humans enfront dels altres animals: posseir, de mode exclusiu, el sentit del bo i el pitjor, el més just i l'injust, i les altres apreciacions”.

Si som capaços de pensar, llavors som capaços de donar-nos compta del que fem, no podem deixar-nos portar pels nostres impulsos.

La XXX Volta a Peu a Pego com totes les carreres té les seues particularitats que tenim de ser capaços de localitzar i actuar en conseqüència.

Cada vegada que ens oblidem de planificar una carrera ens estem arriscant a cometre errors que poden arribar a ser fatals per les nostres marques o pitjor inclús en els nostres enfrontaments amb els nostres companys.

La XXX Volta a Peu a Pego tindrà marcats tots els quilòmetres des de l'eixida així que si observem que vam passar pel la senyal del quilòmetre 4 uns moments després de l'eixida devem pensar que tornarem a passar per allí més tard i si estàvem pujant al Calvari es pot suposar que en el quilòmetre 4 també estarem pujant el Calvari no pensar en estos detalls tan innegables i no tindre-ho en compte pot ser un gran error.

El quilòmetre 4 comença en el passeig Atzaneta i a dos-cents metres girarem a la dreta per a començar una lleugera pujada que no ens va hi ha abandonar fins passat el quilòmetre 4, si hem sigut observadors podrem adequar el nostre ritme per a arribar, una vegada passat el Quart quilòmetre, al final del passeig del Calvari.

No són pujades que no es puguen pujar corrent sinó que jo diria que són pujades que com es poden pujar corrent podem arribar dalt sense poder continuar corrent.

Si hem sigut corredors astuts ja sabrem a estes altures de la carrera com va a ser la XXX Volta a Peu a Pego i on estan les dificultats que ens n'anem hi ha trobar.

Cada vegada que com a corredors ens oblidem d'observar estos detalls d'una carrera ens estem acostant a un fracàs.

Hem sigut fets per a actuar racionalment, per a això hem d'educar els nostres sentits, esta és la nostra responsabilitat formar-nos de la millor manera possible, només així actuarem en les nostres carreres coherentment al nostre estat de forma.

Córrer les carreres per córrer quasi no té sentit, córrer les carreres donant-nos compte de perquè i per a què correm constituïx la raó de ser de la nostra existència com a corredors, no es tracta tan sols de córrer amb els altres, es tracta de saber córrer, per això és que el corredor a més de ser social és també un ser intel·ligent, per tant, no desperdiciem les nostres carreres, correguem com ens correspon córrer i aconseguirem això que busquem ardentment, la carrera perfecta.

Ja sabem perquè l'hem passat dos vegades on esta la part més alta de la XXX Volta a Peu a Pego, i una vegada passat el quilòmetre 4 ja sabrem que ens queda una bona baixada que correspondrà amb el quilòmetre 5, aprofitem estos mil metres ja siga per a recuperar forces o per a recuperar temps però pensem, pensem que deurem tornar al Calvari perquè si hem sigut llestos haurem vist el punt quilomètric 9, però continuem pensant i nos en adonarem que ja hem donat un volta al circuit i no hem vist els punts quilomètrics del 7 i el 8, així que pensem i calculem on haurà posat Dorsal 19 eixos punts. Som sers racionals actuem com a tals.

El segon i tercer kilometro.

Molts de nosaltres ens haurem espantat, sense motiu, de com serà el recorregut de la XXX Volta a Peu a Pego 2012.

Però saludem abans a tots els que es preocupen d'estudiar els circuits per on van hi ha córrer.

Dic sense motiu perquè només amb el primer quilòmetre no és suficient per a assegurar que una carrera serà fàcil o difícil.

Serà fàcil si al passar per ell ja ens trobem ben situats, si anem al ritme que pensàvem i si tenim ben controlats als nostres companys i rivals.

En cas contrari comencem malament, el segon quilòmetre de la XXX Volta a Peu ens va hi ha portar pel centre del Pego, el que es traduïx en revoltes en angle recte i alguns carrers un poc més estretes, així que si no estem ben situats tenim els primers quatre-cents metres d'este quilòmetre per a buscar els nostres companys i rivals, si no els trobem el millor serà tirar cap avant i esperar al tercer quilòmetre on ja podrem mirar la carrera en el passeig les Verdales.

El segon quilometre ens va ha mostar la Font dels Quatre Chorros, el carrer Argentina, el carrer Ramon i Cajal, la Plaça Mayorazgo Cendra i la Plaça de l'Ajuntament i ens va ha portar a vagarejar pels estrets carrers del centre com són el carrer Major, el carrer Sant Antoni de Pàdua, Carrer Ramon i Cajal i just en el cantó del carrer Mestre Esteve amb el carrer Moreral ens anem ha trobar amb este segon punt quilomètric.

Quan un quilòmetre té tants carrers ja ens indica com pot ser de revirat, que tindrem moltes revoltes a les què haurem d'estar atents.

El tercer quilòmetre, és bo, comença amb la recta del carrer Moreral que ens va hi ha portar al Pla de la Font on deixarem a la nostra esquerra l'ermita de Sant Josep i pujarem tot el passeig Cervantes fins al carrer Sant Joaquim i després de passar pel carrer de Llíber ens deixara en el passeig Adzaneta, també conegut a Pego com de les Verdales on esta situat el punt quilomètric 3.

Hui hem pogut saber ja que els últims cinc-cents metres del segon quilòmetre van hi ha ser bonics però complicats i que el tercer quilòmetre es pot córrer sense problemes pel que hem de situar-nos bé.

 Als que els agrade mirar i observar els desnivells tenen ara l'ocasió de passar un estona divertida perquè punxant sobre la imatge podrem llegir molt bé com a són els desnivells ja que si només mirem la línia del gràfic no podem traure una conclusió real de com és el quilòmetre, hem de comprovar per exemple que el segon quilòmetre transcorre a una altura minima de 84 metres, a una altura mitjana de 88 metres i una altura màxima de 94, hi ha també altres mesures interessants que ens ajuden a tindre una idea exacta del que ens trobarem.

En fi, curiositats per als curiosos que els agrade investigar i disfrutar per anticipat de com serà la carrera que correran el dia 5 de maig.