El huit, humil i honrad.

Bo, ja només ens queden 3 quilòmetres per a mostrar. El quilòmetre huit és un bon quilòmetre per a córrer encara que pensem que solitari perquè entrem en la zona de les Verdales que es troba sense edificar i no ens anem a trobar amb quasi cap edificació el que ens pot donar la possibilitat de centrar-nos en la carrera i observar als altres corredors.

És un altre dels quilòmetres veloços en esta XXX Volta a Peu a Pego a pesar dels seus girs perquè estos van a poder-se realitzar sense cap problema.

Anem a trobar-nos en uns quants trams amb els corredors que van davant i que també van darrere així que podrem prestar atenció a les seues evolucions i a la distància que ens porten.

Ara ja podrem observar el desavantatge que portem i en el millor dels casos l'avantatge que tenim.

No hauríem de sentir-nos corredors humils quan observem, admirem i aplaudim als que van davant de nosaltres, encara que sol dir-se que una persona és humil quan es baixa davant de la grandesa d'una altra, quan aprecia una qualitat superior a la seua o quan reconeix el mèrit de l'altre sense enveja. Però això no és humilitat sinó honradesa.

Per molt difícil que siga reconéixer lo bons i millors que són els altres corredors i que ens eclipsen amb les seues marques, el fer-ho no és més que honradesa.

La humilitat no va de baix cap amunt, sinó inversament. No consistix en el fet que el més xicotet rendisca homenatge al més gran, sinó que este últim s'incline respectuosament davant del nenut.

Vistes a així les coses, es comprén molt bé que el gran s'incline amb bondat cap al xicotet i aprecie el seu valor, que se senta emocionat per la debilitat i es col·loque davant d'ella per a emparar-la. La verdadera humilitat consistix en açò, en el respectuós inclinar-se del més davant del menys; del major ant el menor.

Quan aplaudim als que van davant estarem actuant amb honradesa i quan ens aplaudisquen els millors estaran actuant amb humilitat.

Podem pensar que s'estan rebaixant per aplaudir-nos? No. El gran que adopta l'actitud humil està segur de si i sap apreciar el valor dels corredors més lents. Certament. La seua humilitat li fa descobrir el valor de dels altres corredors; troba la grandesa dels més dèbils; arriba així a captar que la carrera a peu és un conjunt de xicotets corredors que fan gran i valuosa la seua existència. No comprén tan sols que el xicotet “té també el seu valor”, sinó que és valuós precisament perquè és xicotet.

Heus ací un profund misteri que es manifesta només en els corredors verdaderament humils.

El quilòmetre 8 de la XXX Volta a Peu a Pego 2012 és una bona oportunitat perquè demostrem primer honradesa a l'aplaudir als millors, per que ho són, i humilitat quan animem als que aniran darrere de nosaltres perquè sense ells no existiria este món de la carrera a peu.

El extraordinari kilometre 7.

Des que Déu va crear el món en 7 dies, este número està unit de misteriosos modes a la nostra vida.

Però saludem primer a tots els corredors que senten i aprecien un bon quilòmetre.

Ja ens trobem en un dels quilòmetres claus en tot deu mil, anem hi ha haver de decidir si mantenim el nostre ritme, si podem accelerar o no ens va hi ha quedar més remei que alçar el peu per a poder arribar a meta.

Des d'ací anem hi ha intentar mostrar com va ha ser este màgic quilòmetre, només eu sabran on esta este quilòmetre els que lligen estes entrades ja que es troba amagat en un carrer molt poc transitat i per la que no haurem passat encara. Podríem dir que és l'últim quilòmetre ràpid d'esta carrera i ens deuríem aprofitar d'això.

I és que el 7 és un número màgic, i si pensem que set dies va emprar Déu per a crear el món, caldrà reconéixer-li a este número un poder especial.

No és "coincidència" que siguen set els dies de la setmana. Ni tampoc que els antics identificaren en el cel als set planetes majors que influïxen sobre la Terra i el sers que l'habiten.

El meravellós arc iris, amb els seus set colors Més? Sí, molt, moltíssim més. La "música de les esferes" s'expressa amb notes. Quantes? Set. Comprenent el misteri, el significat transcendental d'este número els hebreus encenen set ciris en el seu canelobre. Set són les Meravelles del món. Set són els principis hermètics. Set les famoses Partides d'Alfonso el Savi. Set els vels de la Dansa Sagrada. I si volem acostar-nos a l'absoluta puresa, a la noblesa total, recordem l'admonició de Jesús: "Perdonaràs el teu germà setanta vegades set". I les set commovedores paraules del Calvari: "Pare, perdona'ls, no saben el que fan...".

Com veieu va hi ha ser un quilòmetre especial, no li queda més remei

I igual que en les carreres apareix en els naips del Tarot, on rep el títol de "El Carro d'Osiris", significant victòria, èxit, veritat i justícia. I precisament açò és el que anuncia el número set quan se somia amb ell.

Triomfs a la nostra mesura, s'entén: si arribem en bones condicions podrem aspirar a aconseguir les nostres marques, si les nostres aspiracions en la carrera són modestes el nostre èxit també.

Segur que ja haurem observat el perfil i ens haurà agradat així que disfrutem.

El quilometre 6.

Ara anem amb el sext quilòmetre, acabem de passar el control d'avituallament i quasi tots els corredors hauran agafat aigua, justament davant de la Font dels Quatre Chorros.

Moltes vegades hem parlat de la importància que té beure durant una carrera i en la XXX Volta a Peu a Pego deurem posar en pràctica tot el que hem aprés.

Cal recordar als que no han corregut mai a Pego que ens trobem en un vall en forma de ferradura que esta emmarcat per les muntanyes de Mostalla, Segaria, Xillibre, Pla del Miserat, Xical, Ambra, Monnegre  i Caval o Mig Dia. Este vall està enfront del mar i té 18 quilòmetres d'extensió longitudinal així com 8 quilòmetres d'ample en la seua base litoral.

Estic donant estes dades perquè es puga entendre que com faça un poc de calor i no ens entre la brisa des del mar anem hi ha tindre una calor acaloradora, encara que últimament ens esta plovent fins a moments abans de la carrera.

Però encara que ens faça fresquet en una infinitat d'ocasions hem comentat la importància que té beure aigua a l'hora de córrer.

Beure és necessari i sempre hem de fer-ho, però a pesar de tot molts són els que seguixen sense tastar aigua mentres corren un deu mil per considerar que este gest els restarà velocitat, resistència i força, i acabaran empitjorant els seus resultats.

Que molts corredors no agafen aigua en el control d'avituallament a Dorsal 19 només li estalvia unes quantes botelletes però els corredors que pensen que cal economitzar en època de crisi deuen tindre en compte que el seu cos haurà augmentat considerablement la seua temperatura quan passen pel quilòmetre 5 i que este augment ha obligat al nostre cos a reduir-la per mitjà de la sudoració i és que através de la suor també haurà expulsat del nostre cos minerals i substàncies que necessita per a mantindre un bon funcionament muscular i articular.

Estes sals minerals es necessari que les reposem, i per això hem de tindre present la ingesta de líquids.

A pesar que la teoria ens la sabem al didet, encara són molts els corredors que deixen de costat la botella d'aigua a l'hora de córrer, i és que consideren que este gest els distrau i els allunya dels objectius propis de la carrera.

Quant a l'argument que esgrimixen molts dels nostres companys que beure mentres corren els distrau de l'exercici, hem de reparar un poc en esta afirmació, ja que actualment l'aigua se subministra en botelletes de plàstic que a penes pesen i en les que és molt fàcil beure.

És important que ens conscienciem d'açò, ja que millorarem enormement les nostres marques i sobretot l'estat dels músculs.

Diem els corredors que quan fa calor que “Aigua no beguda és aigua dutxada” i és que l'aigua té una altra gran virtut, i és que ens refresca, ens ajuda a termos regular i evita que els nostres músculs se sobrecalfen.

Hi ha una diferència molt gran quan es corre amb calor i disposem de aigua per a tirar-nos pel cap, cames i tota part del cos que considerem adequada. És com si el cos reiniciara el seu rendiment, eixa ajuda que proporciona l'aigua per a regular la temperatura ens estalvia moltíssima energia que podem gastar-la en la carrera.

Així que quan passem per segona vegada pel Pla de la Font i vegem l'avituallament no passem de llarg, agafem una botella i beguem i la que ens sobre ens la tirem damunt per a refrescar-nos.

Encara que cregueu que perdreu temps al final eixe temps es guanya al tindre més energia i més frescor durant tota la carrera.

Com l'entrada hui se'ns a fet llarga sense donar-nos compte només parlarem del quilòmetre 6, ja haureu endevinat que comença en el Pla de la Font i que és completament urbà, la pujada del carrer Argentí no ens deu preocupar molt ja que és curta i ja la coneixem del quilòmetre 2, personalment a mi em preocupa més el pas pel carrer Ramón i Cajal, Plaça Mayorazgo Cendra, Plaça de l'Ajuntament, Carrer Sant Antoni de Pàdua, Carrer Mestre Esteve i Carrer Moreral.

Com podeu comprovar molts carrers per a un sol quilòmetre al què encara li falta passar pel Pla de la Font i pujar tot el Passeig Cervantes.

El pas pel centre del poble és complicat i és una de les apostes de Dorsal 19 per a esta XXX Volta a Peu a Pego i com tota aposta té els seus riscos que assumim pensant a haver millorat l'ambient de la carrera a canvi d'haver empitjorat la velocitat de creuer de la mateixa.

El dia 5 de maig sobre les 20,00 hores ja sabrem si hem encertat o els problemes han sigut més dels esperats.

Memories de la Volta a Peu a Pego

En este 2012 anem hi ha celebrar com tots ja sabreu la XXX Volta a Peu a Pego, han passat ja 32 anys des de la primera edició i hui anem hi ha publicar un articule de l'única persona que ha estat en la 30 edicions.

Però saludem primer a Ferran Ferrando i donem-li les gràcies.

Han sigut XXX Voltes a Peu a Pego en les que Ferran ha col·laborat de totes les formes, en les primeres edicions organitzava, elegia el circuit, entregava els dorsals, donava l'eixida, corria, feia les classificacions i al final donava els trofeus, podem dir que la Volta a Peu a Pego naix, creix i es reproduïx gràcies a Ferran.

Hui amb XXX edicions continuem contant amb la insubstituïble ajuda de Ferran per a l'organització de la carrera, així que hui llegim les seues “Memories de la Volta a Peu".

MEMORIES DE LA VOLTA

A PEU A PEGO

La volta a peu a pego nasqué l’any 1980, fou impulsada pel concejal d’esports Ximo Pastor Femenia i pel professor d’E.F. de l’institut  de secundària Ferran Ferrando Sendra, fou pensada com a festa de tot l’esport pegolí, doncs era l’única especialitat esportiva que podia ser practicada per tots el esportistes pegolins, de fet per a tots els esports és necessari córrer.

La cursa tenia tan sols 4km. i era anunciada com a “Marató”, així i tot, pegar la volta al poble era tasca considerada molt arriscada; marcaren el circuit el concejal i el professor amb trossos d’escaiola, rascant el terra i les parets, acabaren amb els braços desfets, la segon ja fou marcada amb calç, per Ferrando i Pepe Martellet, conserge del poliesportiu i la tercera fou grabada amb vídeo per Carles Cardona i Fernando Garcia i amb cartell original de Fernando Alemany, la participació entre menuts i grans arribava prop del 100 participants, entre ells ja teníem a Carme Sala i el germà Jaume, Llopis Cheli, Fran Beneito, Ferran Ferrando i altres que encara estan corrent per ací. En la sisena edició s’enviaren cartes invitant a la participació a tots els ajuntaments en 50 km. a la redona, a tots els col·legis nacionals dels pobles de més de 1.000 habitants, als instituts de ensenyament mitjà i als possibles clubs d’atletisme dels pobles més grans fins aflacant i Castelló, i es va notar, vingueren uns 400 corredors, a partir de la setena edició tinguérem que informatitzar la meta, ja que manualment no era possible fer la classificació, en la primera edició la mateixa persona donava l’eixida, corria, arreplegava els dorsals i feia la classificació.

En 1.996 ens ajuntàrem quatre pobles de la Marina Alta i férem el que es digué I Marató per etapes de la comarca i al fer eixa unió la participació fou en augment fins arribar a més de mil participants, avui el que començaren quatre clubs s’ha convertit en un circuit de curses de renom en tot el País Valencià, venen corredors des de València fins Alacant i de les comarques de l’interior, rebem a més de 2.000 persones entre atletes i acompanyants i el nombre de corredors pegolins està augmentant en proporcions geomètriques.

La crisi, la famosa crisi, que tant dona que parlar als polítics, està afectant l’economia de les curses; però la voluntat dels organitzadors fa que la cosa vaja avant, va avant i seguirà, la cursa és una activitat sana i fàcil de practicar i després de donar les gràcies a tots els corredors de  Pego, que són els verdaders capdavanters de la nostra cursa de fons passem a donar les gràcies a: M.I. Ajuntament per la seva iniciativa, a Cardona primer vídeo,a Ferran Alemany primer cartell, a Domènec Morera cartell del XXV

Aniversari, a la policia local , Acció Urgent, Arenas Forna, De Pedra, Transports Catarro i tots els xicotets comerços i empreses que ens ajuden a que la Volta a Peu a Pego dure 30 anys més.