Els 3º i 4º Qm. de la XXXII Volta a Peu.

 Després d'uns desconeguts dos primers quilòmetres i 600 metres, el nostre circuit torna a acostar-se al passeig Cervantes, amb la seua zona d'eixida i meta, a partir d'ací els assidus a la Volta a peu a Pego tornaran ha passar per uns carrers que segur recordaren.

     És moment ja d'estar ben situat en la carrera, hem tingut 2000 metres per a buscar el nostre lloc entre tant de corredor i és l'hora de posar en funcionament la tàctica que teníem pensada. Ací, llavors, no queda més remei que la sana lluita, però sempre amb armes netes. No rebaixar l'adversari sinó respectar-lo. És l'ocasió de mesurar les forces pròpies. Ens obliga a un examen més profund de la nostra forma, de buscar amb la vista als nostres rivals, d'examinar-los i estudiar-los i poder llavors començar hi ha competir. Si el nostre rival és només el nostre cronometre ens bastara d'haver revisat abans el circuit i controlar el nostre ritme, és l'hora de córrer. 

     Si el nostre pensament estava a realitzar una carrera tranquil·la i relaxada ja haurem trobat el nostre lloc en la carrera i estarem preparats per a disfrutar de la carrera a peu.

     Tornarem ha entrar en el Pla de la Font i podrem tornar a veure el passeig Cervantes, amb la zona d'eixida i meta. És l'hora de començar hi ha rebre l'anime i el suport de tots els espectadors que de segur s'hauran concentrat ací, però l'ambient no ens deu fer canviar la nostra estratègia de carrera, encara és prompte per a fer canvis, baixem abans fins al passeig Adzaneta on es troba el punt quilomètric quatre i llavors ja decidirem si hi ha alguna cosa que canviar.

     Sant Agustí deia que hi ha dos formes d'equivocar-se en la vida: una consistix a triar el camí que no ens porta al nostre destí. L'altra consistix en no triar res perquè tenim por d'equivocar-nos... És hora de prendre decisions, ha passat quasi la mitat de la carrera i la part més fàcil, és el moment, Anem bé? Estem complint els nostres ritmes? En cas contrari cal moure's i no quedar-se paralitzats per por d'equivocar-nos encara que ens inquiete la idea que les coses potser ens isquen inclús pitjor perquè potser no siguen nomes sinó fantasmes que ens acompanyen d'altres carreres.

     Així que, quan arribem al passeig d'Adzaneta tindrem temps abans d'arribar al punt quilomètric quatre, de reflexionar ben abans de fer açò o allò altre, cal pensar amb calma els pros i els contra, però sense parar de córrer, i no decidir segons el primer pressentiment. Mai les llàgrimes i les rampes causades pels nostres errors seran capaços d'esborrar una carrera que hem començat entre il·lusions i alegries i que hem esperat i preparat amb mine.