Un
any més, i ja van trenta-cinc, ens trobem a menys d'un mes de la celebració de
la Volta a Peu, un any més comptarem amb la participació vital i necessària de
més de mil corredors perquè sense ells no es podria organitzar ni realitzar la
Volta a Peu.
Des
de tots els punts de vista, la Volta a Peu, va creixent a poc a poc fins a
convertir-se en l'esdeveniment esportiu amb més participació dels què se
celebren a Pego.
Cada
dia ens anem donant compte que la Volta a Peu és un punt de trobada i de reunió
de corredors cada vegada més imprescindible en el club. A més en molts clubs és
la pedra angular, lo que origina i va donar sentit a la formació d'un club de
corredors. És per tant un dels punts forts d'un club com a tal. Encara que res
s'aconseguix per si sol. Per a això, es requerixen accions concertades de molts
dels seus integrants i buscar solucions conjuntes a la gran quantitat de
problemes que van sorgint.
El
nostre club també es construïx entre tots, amb l'afluència permanent de tots
els nostres corredors. Hui la cooperació entre tots és bàsica per a avançar en
una organització que cada dia ens presenta més dificultats.
Indubtablement,
la nostra existència té ben poc sentit sinó genera un clima harmònic, de
respecte natural el u per l'altre. Açò exigix, per descomptat, un equilibri
natural per a saber discernir i veure. Per a començar, un ha de respectar-se a
si mateix perquè el respecten, però també ha de facilitar la solució dels
conflictes amb diàlegs autèntics, sense pors, però amb la consciència solidària
de la comprensió.
Enguany
organitzarem la trenta-cinc edició de la Volta a Peu, intentarem realitzar un
circuit que transcórrega per una part del nostre terme municipal, un circuit
que ens portara al circuit de Sant Antoni on la gran majoria de corredors de
Pego han realitzat els seus primers quilòmetres, pel que es podria dir que
tornem als nostres orígens.
Com
podeu comprovar falten unes escasses tres setmanes per a la XXXV Volta a Peu a
Pego i intentarem donar alguns consells a tots
els que s'atrevisquen per primera vegada amb els deu mil metres.
Cal
tindre en compte que la carrera a peu presenta unes diferències notables
respecte a altres formes de fer esport, l'esforç que notem quan correm és major
respecte a altres esports com el ciclisme o la natació per posar dos exemples,
i perquè? Perquè senzillament perquè quan correm hem d'alçar el cos i açò és el
que ens diferència d'un altre tipus d'exercici.
La
fase mes difícil, per al que s'acosta a la carrera a peu són els primers dies i
és en estos dies on tenim mes abandons, molts perden la il·lusió després de veure com els
seus músculs no arriben mai a acostumar-se a córrer.
Per
a tots aquells que porten molt de temps sense practicar esport o tenen
sobrecàrrega la millor forma de començar a córrer seria començar a caminar,
primer caminarem cap al metge, al què deuríem exposar les nostres ganes de
començar a córrer i després dels seus savis consells sera quan començaríem a
caminar, així que primer caminem i després correm.
El
nostre cos porta molt de temps sense suportar el seu pes, sol li falta que comencem a donar bodets
paquè els nostres tendons se'ns rebel·len.
L'ideal
sera començar a alternar uns minuts de carrera molt lenta amb altres en què
caminaríem, començar a córrer d'esta manera i lentament es quasi un segur per a
no haver de deixar-ho als quinze dies per culpa dels adoloriments.
Si
en estes dates no som capaces de córrer durant 30 minuts sense parar-nos, el
mes sensat es no participar en la Volta a Peu però alguna vegada cal començar,
i córrer en la Volta a Peu és una excel·lent excusa per a donar eixe primer
pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario