La Volta a Peu, una ocasio per conéixer Pego

     La XXXIII Volta a Peu a Pego esta cada vegada més prop, el 2 de maig arribaran més de mil corredors amb la intenció de passar una vesprada agradable corrent els nostres 10 000 metres, amb ells és fàcil que vinguen també alguns acompanyants i de tots ells alguns s'interessaran a conéixer i visitar el nostre poble.

     La majoria de nosaltres hem estat en molts pobles participant en les seues carreres i de pas coneixent llocs nous, perquè anar a participar en carreres ens pot portar també a conéixer, perquè conéixer equival a comprendre, a integrar-se en cada poble, en cada paisatge i amb la seua gent.

     El dos de maig, molts, veuran els nostres carrers i passejaran per ells, tal vegada alguns a l'acostar-se per qualsevol de les carreteres i al divisar la silueta del nostre poble els cride l'atenció la torre campanar de l'Església de l'Assumpció i abans d'anar a arreplegar el dorsal vullguen observar-la de prop, i llavors es trobaran amb un temple d'estil goticorenaixentista, tal cap vegada senten la curiositat d'entrar i llavors veuràn una nau amb unes proporcions que tendixen a l'equilibri entre l'ample i l'alt, es donaràn compte que el color de les voltes de canó dónen eixa sensació d'amplitud que tantes vegades hem vist en les Esglésies.

     No els decebera, com tampoc ho faran els carrers que la rodegen, i si quan vagen a arreplegar el dorsal ho fan passant per la base del campanar i baixen pel carrer Sant Domènec podran  disfrutar a la seua esquerra de la Casa de Cultura que és un dels edificis més antics de Pego, perquè va ser construïda poc després de la reconquista, molts dels pegolins la coneixen com la casa de Sala perquè esta família la compra allà per l'any 1675 i la va vendre a l'ajuntament l'any 1990.

     Si en el seu camí cap a la zona de meta i eixida continuen baixant pel carrer Sant Domènec podran veure i passar per davall del Portal de Sala, l'únic accés a la població que queda de l'antiga muralla i si abans de creuar-lo es giren podran observar una de les vistes que més m'agrada de Pego.

     Després, ja poden anar a arreplegar el dorsal i córrer la XXXIII Volta a Peu a Pego, no hauran vist tot el que Pego els pot mostrar però l'any que ve poden tornar i anar veure la Plaça de l'Eccehomo i la seua impressionant capella així com el museu de pintura que es troba molt prop, en el carrer Hospital, i tal vegada si tenen temps l'any que ve poden decidir vindre a passar el dia i al matí realitzar una visita al parc de la Marjal Pego-Oliva i així any a any, volta a peu darrere de volta a peu i a poc a poc és com els corredors anem coneixent en este cas Pego, però també tota la Marina Alta i tots els pobles i ciutats que tenen una carrera a què acudir.

     Igual que succeïx amb una carrera, que mai podem estar segurs del que un altre corredor ha experimentat. Encara que l'hàgem corregut junts, no podem endevinar que ha sentit. Coincidim amb ell en lo bàsic, per descomptat, Ambdós hem corregut pel mateix circuit, però ignorem el nivell de satisfacció o de patiment que ha percebut.

     El mateix succeïx amb el poble o la ciutat on correm, cada un rep percepcions distintes. No és encara que vegem les mateixes coses i després les interpretem de manera diferent, sinó que la percepció de cada u és filtrada pel que coneixem i sabem, així com del valor i el significat que això té per a cada un de nosaltres. Per això conéixer un poc la història, els monuments i a la gent ens mostrara automàticament un coneixement més real del lloc on correrem. 

     M'explicare millor, un exemple clar és el llenguatge escrit: ens costa molt mirar un text sense llegir-lo; si entenem eixa llengua, no veiem uns estranys gargots, sinó que la mirada intel·ligent es resistix a detindre's en eixos signes, i va més enllà: no veu, sinó que llig, rep inevitablement una percepció elaborada, i la seua atenció es desplaça segons el significat del que va veient.

     Amb els pobles i ciutats ens passa el mateix, si coneixem alguna cosa de la seua història, la seua gastronomia i de la seua idiosincràsia no sols el visitarem sino que l'entendrem, seria una pena que el transcurs dels anys i el nostre automatisme a l'acudir a les carreres acabara amb eixe natural i espontani desig infantil d'aprendre i conéixer. Un desig que ens porta a no conformar-nos d'arribar, córrer i anar-se. Un desig que ens impulsa a aprofundir en les coses, que exigix millorar la nostra sensibilitat, la nostra capacitat de discerniment. Potser pensem que eixa capacitat a penes val la pena i que l'esforç que hem de realitzar no compensa, però potser no siga així.

   Podem visitar la web de l'oficina de turisme, www.pegoilesvalls.És/, i aprendre a conéixer millor el nostre poble. Podem enriquir-nos visitant també, www.pego.org/. Podem guanyar temps amb el resum que ens dóna Wikipedia, http://es.wikipedia.org/wiki/Pego. Devem.

     Si volem disfrutar un poc més de la XXXIII Volta a Peu a Pego, hem de conéixer un poc millor Pego.