Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!

 “Desperteu, amants; és hora ja de començar l'aventura! Hem vist ja prou d'este món; és hora de veure un altre”.  No es podia imaginar Yalal ad-DIN Muhammad Rumi quan en el segle XIII escrivia estos versos, que ara jo els utilitzaria per a animar-vos a descansar, de moment, de les maratons i les mitges, per a dedicar-nos a explorar altres mons dins de la carrera a peu, i per uns mesos córrer deu milers en el XIX Circuit a peu Marina Alta i com no la XXXIII Volta a Peu a Pego.

       “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!”. Amb estos sentiments i este esperit, amics corredors, ens trobem en la setmana prèvia al començament de la XXXIII Volta a Peu a Pego. Salude a tots cordialment. Salude amb deferència als corredors de Dorsal 19, i als corredors de tota la Marina Alta. Salude als organitzadors i a tots els clubs organitzadors, igual que als clubs i tots els corredors que vindran de tota la Comunitat Valenciana, i de forma especial a tots aquells que s'acostaran de la resta d'Espanya. La meua salutació arriba també a tots els que vindran a córrer al maig la XXXIII Volta a Peu a Pego i com no a tots els que en qualsevol lloc del món lligen este blog.

      "Hem vist ja prou d'este món; és hora de veure un altre”, diu Rumi, esta frase pot considerar-se com la clau per a comprendre el que mou als corredors a buscar altres aventures i altres metes.

     “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!, La temporada per excel·lència dels 10K, com se'ls denomina ara, comença, i ens trobem en el Circuit a la Marina Alta i este és el moment de recordar que significa córrer 10 000 metres.

       La majoria dels corredors populars estan molt acostumats a córrer els 10K i sobretot els de la Marina Alta ja que el Circuit a Peu porta molts anys insistint en esta distància.

     Per a la majoria dels mortals és una carrera que sol durar entre la mitja hora i l'hora i mitja, i que ens diu açò? Pues que és una carrera que l'anem hi ha córrer utilitzant predominantment la via energètica aeròbica.

     Açò vol dir com tots ja suposem que el glucogen muscular serà el que ens donarà l'energia, també sabem que si la correm al nostre ritme no anem hi ha produir més acide làctic del que podrem eliminar. Què més sabem? Sabem, perquè ho haurem vist en els nostres GPS, que el gasto energètic serà d'uns pocs centenars de calories, estarà entre les 600 a les 800, depenent sobretot del nostre pes i quasi res de la velocitat a què la correguem. Per tant també sabem que amb el glucogen que tenim emmagatzemat anem hi ha tindre suficient energia per a tota la carrera, per este motiu no cal fer cap tipus d'alimentació especifica tal com succeïx en la marató.

     Sabem que no anem hi ha necessitar un entrenament molt especifique per a acabar els 10K, només posseir al fons suficient, o siga la resistència necessària. Una altra cosa ja serà aconseguir realitzar una marca determinada.

     L'èxit dels 10K és la facilitat amb que es pot acabar la carrera, només en poder aguantar corrent sense detindre'ns 45 minuts és una garantia perquè el dia de la carrera puguem acabar relativament bé. Com tots ja sabem l'èxit d'una carrera, i en 10K també, és conéixer bé el nostre estat de forma i triar el nostre ritme, si cometem algun error i eixim massa ràpid, els 10K ens dóna l'oportunitat de quan el dany ja siga irreparable que ens trobem relativament prop de meta i als pocs dies pugam tornar a intentar-ho.

     Per als que som més maratonians l'entrenament del 10K ens presenta alguns problemes si el volem preparar bé, perquè l'entrenament se sol fer a més velocitat i en distàncies més curtes de les habituals, solem fer també algunes costes i això als motors dièsel no els agrada res, però és el que hi ha si volem millorar les nostres marques.

     Com sempre, l'important no és guanyar o rompre el rècord d'un altre, sinó guanyar-se a un mateix i trencar el propi rècord, la marca, que tot corredor porta sempre present com a punt de referència, com a rival a véncer, com a obstacle a sortejar. Molta sort a tots aquells que ho intenten.

La XXXIII Volta a Peu a Pego, comença.

Ens toca començar a parlar de la nostra carrera, la XXXIII Volta a Peu a Pego.

     Esta entrada ja l'hauré escrita moltes vegades ja que estem amb l'edició numero 33 i no crec que tinga moltes coses noves que dir en este 2015. Algo nou vaig haver de dir la primera vegada que vam utilitzar el codi de barres en la zona de meta, o la primera vegada que vam realitzar les inscripcions per Internet, o cuant vam utilitzar un xip per a cada corredor o la primera vegada que entrá la informàtica en l'elaboració de les classificacions o cuant vam realitzar dos eixides simultanieges, però ara no trobe res de nou i em tem que hauré de tornar a la típiques frases d'entusiasme i d'exaltació.

     Així que comencem, una vegada més realçarem els merits de la nostra Volta a Peu a Pego.

     La primera cosa que se m'ocorre realçar són les 33 edicions, i serà complicat, però organitzar una carrera durant 33 anys té el seu merit pense jo, si organitzar una carrera és un repte fer-ho durant tants anys podria ser una heroïcitat perquè no tots estem d'acord en com organitzar una carrera i què és el que millor funcionara. I 33 anys intentant establir quals són les prioritats per al corredor són esforços que moltes vegades ens porten a que sorgisquen conflictes.

     Perquè és normal que durant tants anys vagen sorgint problemes que cada any anem intentant millorar. Si u, per exemple, per a recolzar al corredor popular vol que se li done una bossa plena però per a això cal eliminar tanques del circuit, que és el més important? Si un altre, per a millorar pensa a donar un refresc al final a canvi de córrer el risc de no tindre suficients camisetes, què és millor? Si un tercer, creu que és millor un circuit ben organitzat que una bona camiseta, què és millor?

     No es pot viure sense conflictes. Per desgràcia cada opció implica deixar de costat una sèrie de possibilitats i triar altres. Ho sabem molt bé en estos 33 anys i algunes decisions hem pres i en cada edició procurem triar les millors per als corredors. Així que hem tingut 32 oportunitats perquè esta vegada en la XXXIII Volta a Peu a Pego ens isca per fi una carrera perfecta.

     No se si la meua exaltació de la XXXIII Volta a Peu a Pego basant-me en les seues edicions ha convençut a algú així que continuare ara amb el circuit.

     Enguany encara que molt poca gent s'ho va a creure anem a repetir el circuit de l'any passat, no van a tindre cap sorpresa aquells que l'any passat ens van acompanyar i és que ens ha costat quasi 33 anys decidir-nos. Si amics meus, anem a repetir el circuit, un circuit que tornarem a recordar quilòmetre a quilòmetre en pròximes entrades, perquè pensem que val la pena insistir en este tipus de circuit. Val la pena un circuit ben senyalitzat, amb la seua ratlla blava perquè siga fàcil de seguir, uns quilòmetres de 1000 metres encara que el GPS al final ens mostre 10,100 metres, un circuit que té una part per a cada tipus de corredor, resumint un circuit que ens agradá l'any passat.

     Què més puc lloar de la carrera de Pego? Podria continuar dient que el pes de l'organització recau en Dorsal 19, però no se, preferisc concentrar-me ara en la zona de meta.

     Fa ja uns anys que vam prendre la decisió d'abandonar els afores de Pego per a tornar al centre neuràlgic del nostre poble, ens vam traslladar al passeig Cervantes i al Pla de la Font.

     Vam canviar el passeig de Michel pel passeig Cervantes, vam canviar les jacarandes pels plataners i vam portar la Volta a Peu a un dels llocs més cèntrics de Pego, ja se que no totes les decisions produïxen el mateix impacte en una carrera, algunes com la distància del recorregut pot importar més que la ubicació de la zona de meta, altres en canvi com el color de la camiseta commemorativa repercutixen poc en la carrera, així que pot ser que la ubicació de l'eixida i la meta siga un bon argument per a exalçar la Volta a Peu a Pego o tal vegada no tinga major importància per al corredor que ens visita.

     Una altra cosa que pot servir per a promocionar la carrera podria ser la constància a mantindre el primer dissabte de maig com la data de la seua celebració, amb això hem aconseguit que tots els aficionats a la carrera a peu ja la tinguen en el calendari. És una decisió que es prenc en el segle passat i encara que alguns diuen que ens sentim “obligats” per una elecció que es prenc fa anys la veritat és que cada any ratifiquem i confirmem el que vam triar fa ara 35 anys.

     No se jo si amb estos arguments podré convéncer a algú perquè confie en nosaltres per a passar una vesprada de dissabte corrent però ho seguiré intentant en pròximes entrades, encara falten dos mesos i hi ha temps per a assentar-se i pensar si realment val la pena participar en la XXXIII Volta a Peu a Pego, la resposta pot paréixer difícil, però no ho és.  

Circuit a Peu Marina Alta 2015

Un any més anem hi ha començar el Circuit a Peu Marina Alta i amb este ja són 19, són ja moltes les edicions per a pensar que és una cosa passatgera i que no tindrà continuïtat. Amb el pas dels anys el Circuit a Peu Marina Alta s'ha convertit en l'esdeveniment esportiu més important de l'any en la nostra comarca i a més és el més popular per la quantitat i varietat dels seus participants aixi com dels seus espectadors.

     Moltes coses han canviat en tots estos anys i molt poc s'assembla la primera edició amb la d'enguany, el Circuit de la Marina sempre ha estat en un procés d'aprenentatge continu i la 19 edició tampoc serà la definitiva.

     Com tot procés d'aprenentatge és també un procés de canvi i el que es va aprenent cada any ens va canviant i passa a formar part de la següent edició.

     En esta edició tornem hi ha ser 10 carreres o millor dita 10 pobles amb les seues respectives Volta a Peu i amb 10 clubs de corredors, hem canviat el dia del Sopar d'entrega de trofeus que passa del divendres al dissabte i hem elaborat una xicoteta guia de tot el Circuit que entregarem junt amb el dorsal, són xicotets canvis però sense ells no hi ha millora.

     El Circuit a PeuMarina Alta va assimilant a poc a poc totes la millores que anem trobant i per a això és necessari que els clubs que organitzen cada carrera se senten motivats, la qual cosa només es produïx si tenen clar el que volen i si ho van aconseguint, així com si estos canvis estan dins de les possibilitats i forma d'entendre la carrera de cada club.

     L'opció principal que sempre es perseguix és que siga un Circuit el més popular possible i per a corredors populars, buscar el benefici del corredor popular esta sempre en la presa de decisions dels organitzadors i en eixe camí és en el que intenta millorar cada any.

     El Circuit a PeuMarina Alta cal recordar que és plural, el pluralisme és un dada in eliminable en el Circuit, en ell conviuen 10 carreres distintes, amb distints organitzadors, distintes distàncies i on coexistixen 10 clubs de corredors a vegades molt distints. 

     No cal oblidar esta dada al pensar en el Circuit i en la pregunta que sorgix, és possible unes mateixes normes o un mateix reglament acceptat per tots? O cal limitar-se a unes normes o reglaments molt genèrics que garantisquen un mínim d'igualtat als corredors i organitzadors?

     El problema és vell, i les solucions davant del mateix són variades, i any rere any anem unint propostes que ens estan portant a considerar que el Circuit a Peu Marina Alta no és una simple agregació de carreres, sinó com un grup de carreres que busca fomentar la carrera a peu, i que promou l'esport popular.

     Això implica, d'una banda, anar unint el millor i el més recomanable per al corredor popular en reglaments, categories, inscripcions, classificacions i anar creant una mateixa imatge i amb una mateixa idea en totes les carreres. D'un altre, individualitzar quines coses no ens agraden o creem que no són recomanables i anar traient-les de les carreres del Circuit a Peu Marina Alta.

     Ha d'haver-hi unitat en el que és necessari, en les qüestions fonamentals. Després es pot admirar una gran varietat de matisos en les formes de cada una de les 10 carreres, en el circuit, les distàncies, les organitzacions, els premis i la idiosincràsia de cada poble i club.

     El corredor popular acudix al XIX Circuit a Peu Marina Alta sabent de la unitat i de la senzillesa de les seues normes, un mateix dorsal, un mateix xip, unes mateixes categories i sabent també de la pluralitat de les seues carreres, esta combinació no podria ser la base del seu èxit?

     La pluralitat en el Circuit constituïx certament un bé. Tot uniformisme, en canvi, asfíxia a les carreres i no crea sinó una aparença d'harmonia, mentres que la verdadera unitat es potencia integrant les diferències.

     Açò no significa que sempre resulte fàcil un Circuit a Peu Marina Alta amb diverses carreres; però, almenys, tenim la certesa que este desafiament es troba en la mateixa línia que estan seguint els organitzadors del XIX Circuit a Peu Marina Alta.

S'està acabant la preparació de la Volta a Peu!

Feia temps que en este blog no donàvem una primícia. Hui, el blog de Dorsal 19 s'enorgullix de presentar els seus lectors una cosa que sorprendrà a molts. I no és una notícia intranscendent, cotilla o morbosa, a l'estil de les del periodisme fem. Es tracta de una cosa fonamental per a la vida de molts lectors i per a la meua pròpia.

     Ací va la bomba: S'està acabant la preparació de la Volta a Peu! El que fa un any a l'acabar la XXXI Volta a Peu pareixia etern, no ho era. Este temps de preparatius està a punt d'acabar.

     Dimarts passat vam assistir a Ràdio Pego, on vam realitzar una xicoteta presentació a tot Pego del que serà la XXXII Volta a Peu, vam donar un xicotet pas més que ens acosta al 3 de maig, analitzant alguns moments crucials de l'organització de la carrera i vam analitzar els diferents esforços que es realitzen per part de l'Ajuntament, de Dorsal 19, la col·laboració que ens donen grups tan diferents com la Policia Local, la Banda de Música, la Falla la Font, Acció Urgent, la Colla la Clandestina, el Centre Excursionista de Pego, el club de córrer Botamargens de Forna, Protecció Civil del Verger i alguns més que ara se m'obliden i que formen tota l'organització de la Volta a Peu.

     Se'ns acaben els dies de preparació i de tants dolors de cap perquè tot isca bé i a pesar de tot hi ha una cosa que hem de recordar una vegada i una altra: No se'ns ha promés l'èxit. Ningú ens assegura que tot eixirà bé. Ni tan sols quan les nostres intencions són bones i els nostres fins molt saludables. Se'ns ha promés treball i se'ns ha promés l'orgull i la satisfacció de tindre un any més a Pego una Volta a Peu, però no l'èxit.

     Creure que mereixem l'èxit perquè ens hem esforçat molt, perquè tenim bona intenció o perquè ens dediquem a una cosa bona, és, en realitat, un xicotet error. Lluny de nosaltres eixe engany. En el millor dels casos, hem fet el que havíem de fer.

     Demà, carrera a peu a Pego per a uns serà un èxit per a altres no tant però per a Dorsal 19 haurà sigut haver complit una necessitat, haver complit amb una obligació; la necessitat de oferir a tots els corredors l'oportunitat de córrer pels carrers de Pego i l'obligació de tornar a tots els clubs que ens organitzen carreres tots els caps de setmana una part de l'esforç que realitzen.

     El dissabte a la vesprada ja sabeu al passeig Cervantes ha córrer però si eres dels que no practiques el nostre esport acudix i coneixeràs una nova forma saludable d'entendre la vida i si t'agrada la fotografia tindràs milers de possibilitats de realitzar la teua afició i de pas podràs participar en el concurs de fotografia esportiva que organitza la regidoria d'esports i les bases de la qual podràs trobar en WWW.PEGO.ORG.