XXXI Volta a Peu a Pego (3)

Hui, podríem parlar dels corredors locals, millor dit dels corredors de Pego que es podien denominar esporàdics, eixos corredors ocasionals que ixen dos o tres dies a la setmana a practicar la carrera a peu pels nostres camins i carrers i que un dia es van assabentar que hi havia una carrera a Pego i van pensar que seria una bona ocasió per a conéixer un poc més este món de la carrera a peu.

     La primera carrera és un moment extraordinari per a qualsevol corredor. Però si participes amb un poc d'entrenament i a més és en el nostre poble, eixe moment es convertix en una de les alegries més belles en tota la nostra vida de corredor.

     El corredor esporàdic que veiem quasi tots els dies quan eixim hi ha entrenar va rebent xicotetes crides, avisos perquè es decidisca a participar en la Volta a Peu, sense adonar-se i segons va sentint-se capaç de córrer quasi una hora es pregunta jo podré? L'acabaré? Però li costa decidir-se fins que un dia no pot més i s'inscriu.

     Sap que en tot el món milions de persones s'han decidit, i s'esforcen tots els dies entrenant. Té l'esperança de ser un d'ells i poder portar una vida més saludable.

     Els seus amics, els seus familiars el veuen i no comprenen. Per a ells és una cosa inexplicable I estos bojos que corren per què són tan feliços? Es qüestionen inquiets. Però el dia de la carrera aniran a veure-ho córrer per a aplaudir-li, per a donar-li ànim i que no es rendisca perquè saben que esta fent realitat el seu somni.

     Molts d'estos corredors que han començat en la XXXI Volta a Peu a Pego han trobat, potser sense saber-ho ells, l'art de viure, i ho manifestaran en el llenguatge viu dels seus ulls, en la frescor del seu somriure, en eixos oblits del que per a moltes persones constituïx el tema central de les seues conversacions: accidents, malalties, carestia de la vida, crisi econòmica… i una llarga lletania de tons foscos i de tristes conversacions, en eixos oblits –deia- que tant agrairan els seus amics i familiars, les seues conversacions hauran canviat i els ritmes d'entrenament, els quilometratges, les sabatilles i on hi ha una carrera el pròxim cap de setmana junt amb dietes seran diversos dels seus temes preferits de tertúlia.

     És fàcil que el seu temperament siga més alegre, i part d'eixa alegria els ve per eixa capacitat d'il·lusionar-se, ja siga per una nova carrera, o per comprar-se unes sabatilles, o entrenar més i millor, dóna igual perquè siga quin siga el motiu del seu jubile respon a una actitud nova de viure la seua nova vida que els porta a trobar, en el que per a molts és un esport cansat i monòton, una ocasió per a disfrutar de la vida.

     Servisca esta modesta entrada d'homenatge a tots els que van entrar en este món de la carrera a peu en la XXXI Volta a Peu a Pego i que pensen que el més difícil no va ser inscriure's en la seua primera carrera sinó serà quan hagen de fer-ho en la ultima.